dilluns, 26 de gener del 2015
LA CATEDRAL DE SANTA MARIA DE GIRONA
La famosa catedral de Girona, va començar a construir-se durant el segle XI i va acabar de varis segles després, al segle XVIII, per ho qual, estar construïda amb diferents estils, entre ells el romànic i el claustre. És un lloc molt maco per visitar, hiha una part a l'interior on hi ha un petit jardí, en el centre una font d'aigua cristalina, però per ho que sé, no es pot anar al jardí, t'has de quedar en els voltants on hi ha tots els ex-habitants enterrats en fèretre i també en el terra. En el interior hi ha molts quedres i figures d'or i plata, és un lloc bo per fer una mica de turisme.
Esglèsia de Sant Fèlix
Sant Feliu –o Sant Fèlix és una basílica col·legiata
de Girona, originària dels primers temps del cristianisme i és un referent visual major del paisatge
urbà de la ciutat de Girona. Acull els oficis de la Parròquia Major de
Sant Feliu del Bisbat de Girona, dita així perquè aquest era el temple
principal de Girona abans de la construcció de la catedral. L’església es
troba edificada en una prominència del turó damunt la que s’estenia la major
part de la ciutat romana. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i
conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. A part del campanar gòtic destaca en el temple els
vuit extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians dels segles III i IV,encastats
als murs del presbiteri i que tradicionalment es considera que foren recollits
al mateix lloc en construir-se l'església, la qual s’aixecaria sobre una antiga
necròpolis. També és de destacar el sepulcre gòtic de Sant Narcís (1326-1328) realitzat en alabastre pel mestre Joan de Tournai.
LA RAMBLA DE GIRONA (LA RAMBLA DE LA LLIBERTAT)
La Rambla de Girona, o La Rambla de la Llibertat, és un dels llocs més característics de Girona.
Va ser creada al segle XIII.
És un lloc on hi ha molta gent quasi sempre, moltes botigues, molts bars... Cosa que fa que sigui un lloc força turístic. A part, de que hi ha moltes llegendes girant per aquest lloc, com per exemple, la del vampir o la del llop, però us les explicarem en una altre entrada.
Va ser creada al segle XIII.
És un lloc on hi ha molta gent quasi sempre, moltes botigues, molts bars... Cosa que fa que sigui un lloc força turístic. A part, de que hi ha moltes llegendes girant per aquest lloc, com per exemple, la del vampir o la del llop, però us les explicarem en una altre entrada.
La cocollona
Si algun dia de boira espessa, passejant pels ponts de l’Onyar, escolteu una mena de xiulet que us fa pensar en el vent lliscant pel canal del riu, pareu molta atenció perquè potser tindreu la sort de veure volar, o potser nedar, a la Cocollona.
Que no sabeu de qui estem parlant? Vaja, si és un dels personatges més famosos de Girona!
Conten els més vells que fa molts anys, quan al barri del Mercadal encara hi havia un convent de monges clarisses, a una cel·la fosca, situada per sota del nivell del riu, hi havien tancat a la Rosalia, una monja novícia.
Uns diuen que el càstig es devia a què no s’entenia amb la resta de les seves companyes, perquè pensava que eren un mal exemple de vida i els recriminava constantment tot el que feien. Altres, més avesats a històries romàntiques, expliquen que estava tancada perquè la mare superiora l’havia enxampat escapant-se per les nits per anar a reunir-se amb un monjo franciscà del convent de Sant Francesc, de qui estava bojament enamorada.
El seu patiment era tan gran, i va haver de passar tant de temps tancada que, a poc a poc, el seu cos es va anar transformant per adaptar-se al lloc on malvivia. Es passava el temps estirada pel terra, arrossegant-se com si fos un llangardaix i, degut al grau d’humitat d’aquella racó, li van començar a sortir escates per tot el cos.
Per poder-se escapar a través de la finestra que donava al riu, li van començar a créixer ales a l’esquena. Unes ales grans, però delicades, que es plegaven per travessar les petites escletxes que s’obrien entre els barrots i s’obrien majestuoses quan se sentien lliures a fora d’aquella presó.
D’aquesta manera, la Rosalia va passar a convertir-se en una mena de cocodril i papallona alhora, és a dir, en una Coco-llona. Un ésser condemnat a viure amagat, a sortir quan la majoria de gent no la pogués veure i enxampar!
Nens i nenes, nois i noies, homes i dones, si alguna vegada, passant a prop de l’Onyar us cauen a sobre algunes gotes, però us sembla que els núvols no amenacen pluja, no us estranyeu, són llàgrimes de Cocollona. Mireu amunt i crideu: no ploris Cocollona, vola alt i arriba al cel!
El vampir de la rambla
A vegades, i només a vegades, hi ha pedres que arriben a forjar-se una llegenda. A vegades, i només a vegades, ens trobem amb misteris com el que tenim al davant.
El Vampir de la Rambla és un dels més petits però cèlebres personatges de Girona. Amb la seva llarga barba i les seves ales de ratpenat, ens vigila des dels arcs de la Rambla, i tot i tenir una aparença maligna, no ens hem trobat a ningú que ens en digui una sola paraula dolenta d’aquest vampir.
Diuen les velles llengües que una vegada un vell vampir cansat de fer maldats a tots els gironins va voler posar-se al costat de la bondat i l’amor i que per aquest motiu va convertir-se en pedra i ara ens observa des d’una de les arcades de la Rambla gironina. El seu poder, però, segueix essent tant gran que si alguna parella es fa un regal sota seu, el vell vampir farà que l’amor floreixi en aquell parella.
Només ell sap quantes parelles s’han format a l’aixopluc de les voltes de la Rambla.
La llegenda del llop
Si entreu a Girona pel Portal de Sobreportes, és molt probable que passeu pel carrer del Rei Martí l’Humà, un carrer estret i fosc que a determinades hores del dia ens pot fer sentir esgarrifances! Des d’antic hom ha tingut males sensacions al passar per aquest indret.
Moltes han estat les històries que s’han contat d’aquest racó de la ciutat. Una, que va impactar molt a la població, narra la desgràcia d’un infant que va ser engolit per un llop. Una bèstia famolenca que, baixant per la Vall de Sant Daniel, es va escolar pel carrer del Rei Martí a la cerca d’alguna presa a la qual clavar queixalada.
Alguns diuen que uns caçadors van espantar l’animal aconseguint que tornés per allà on havia arribat, però amb la panxa ben plena! Altres diuen que el tràgic esdeveniment va tenir lloc durant la processó i els sorolls dels tambors i els crits de la gent el van fer fugir amb la cua entre cames. Però no en sabem res del cert perquè no en queda res escrit. L’evidència del terror que va provocar la trobem gravada en una pedra que hi havia adossada al carrer i que actualment es troba en el Museu d’Art de la ciutat. En ella es veia al llop, amb una cabellera semblant a la d’un lleó, menjant-se un infant. També cal destacar que, des d’aleshores, el carrer va passar a ser identificat popularment com “el carrer del llop”!
Sigui per aquest carrer, o per qualsevol altre indret, cal caminar malfiant-nos d’aquells que ens aguaiten amb males intencions; canviar de vorera, si cal, i procurar passejar per llocs enllumenats; si és possible, amb bones companyies!
 |
El cul de la lleona
Segur que alguna vegada heu passat pel “Cul de la lleona”, a la plaça de Sant Fèlix, i heu vist algú enfilat fent un petó al cul de la lleona. Estrany, no?
Conten que fa molts i molts anys, al carrer Calderers hi havia “L’hostal de la Lleona”. Aquest l’establiment tenia com a reclam una columna encastada a la paret, amb una lleona que s’hi enfilava. Tothom que hi passava podia tocar-li el cul sense fer gaire esforç.
Això es va convertir en un costum –ja sabem que tots som una mica escatològics- de tal manera que, fins i tot, quan un foraster visitava la ciutat se li recomanava que li toqués el cul perquè així mai marxaria de Girona i, si ho feia, hi tornaria.
Amb el temps el costum va anar canviant i enlloc de tocar-li el cul algú va començar a fer-li un petó i ja sabeu que, massa sovint, fem el que fan els altres. Vaja, que al cap de poc temps tothom que passava per allà al davant feia el mateix: besava el cul de la lleona.
D’això ja fa molts anys, però el costum encara perviu. L’hostal va desaparèixer i la columna es va traslladar al seu lloc actual. Ara la lleona queda una mica enlairada i ens hem d’enfilar a unes escales per poder-hi arribar i fer el ritual més còmodament.
Ja sabeu: abans d’acabar la vostra passejada no deixeu de fer-ho… Així segur que, si no sou de Girona, algun dia hi tornareu.
 |
| Aquí com podeu veure teniu la lleona i al seu "cul" que és on la gent hi fa petons. |
dijous, 22 de gener del 2015
dilluns, 19 de gener del 2015
BONES NOTÍCIES!!!!!!!!!!!!!!!!
Em aconseguit una fantàstica entrevista, el proper dilluns 2 de febrer farem una entrevista a l'alcalde de Girona!
En aquesta entrevista ens parlarà de els monuments i la bellesa de Girona, no oblideu llegir-la.
La entrevista estarà penjada probablement dimarts dia 3 de febrer.
Esperem que us agradi :)
dimecres, 14 de gener del 2015
GIRONA
Girona és una ciutat catalana on l'idioma principal és el català. Girona és un lloc molt turístic, tot i que, Barcelona ho és més, Girona és un gran lloc per visitar que presentarem en aquest bloc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)